Tú

Instants després de trenta anys de
vuidor, trenta anys d'espera, trenta
á nys cada cop més segur de que,
no podíes ésser només un somni...

Il·lumines avui carda racó de la meva vida,
gris, fosca, freda i quieta. Sens tu, rès.
no sería com igual; rès no sería el que,
ara és... com si no hi hagués Sol,
com una vida sense records,
infinites hores de no-rès per a,
oblidar. Quina sort que hi siguis tu

Jaume D’Urgell