Acluca els ulls... encara hi soc:
al bell mig de l'encís del blau,
a l'indret ón néix la llum,
Mediterrani enllà... encara hi soc.

Acluco els ulls i encara et veig:
t'enlaires mar endins, però no t'envàs,
tornaràs com les onades, com les gavines,
com l'au negre del camp groc... encara hi ets.

Obre els ulls, txikitxu... encara hi soc:
lluny de les nostres petites contrades,
lluny de tot arreu, molt i molt lluny de tu,
mes enllà del roig de ponent... encara hi soc.

Obro els ulls i encara hi ets:
ets al verd del bosc i al blau del cel,
ets com un miratge i com un estel,
encara hi ets... i ja et trobo a faltar.

Jaume d'Urgell