Et miro i no et veig,
i m'escoltes, pero no.
M'estimes i t'estimo,
pero veure't... això no.

Ens veiem sense mirar-nos,
perduts, com si fóssim lluny.
Cridem sense saber,
si parlem al mateix temps.

Hem mires i no hem veus,
i t'escolto, pero no.
T'estimo i m'estimes,
pero veure'm... això no.

Estima'm, t'ho demano;
si no hi ets, res no hi és.
Allò que veus son els meus ulls,
i allò que díus, la vida.

Jaume d'Urgell